.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«després de mi ve el qui és més poderós que jo»

 
  

 
 
 

 
 
Lecturade del llibre d’Isaïes

«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, que ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.»
Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.»
Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

Is 40,1-5.9-11

Salm Responsorial

R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor
i doneu-nos la vostra salvació.

Jo escolto què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau al seu poble.
El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país. R

La fidelitat i l’amor es trobaran,

s’abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra,
i la bondat mirarà des del cel. R

El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La bondat anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades. R

Sl 84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 8)

Lectura de la segona carta de sant Pere
Estimats, una cosa hi ha que no heu de perdre mai de vista: Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia. No és que el Senyor difereixi el compliment de les promeses, com ho suposen alguns; és que el Senyor és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se. Però el dia del Senyor vindrà; arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements, abrandats, es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi han fet. Tenint present, doncs, que tot això es desintegrarà, penseu com heu de viure, amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia del Senyor, i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà, i els element, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.

2Pe 3,8-14

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.
En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.» Complint això, Joan començà a batejar en el desert.
Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»

Mc 1,1-8

"Déu ve per fer-nos tornar a ell"

Durant la deportació de Babilònia (s. VI aC), la paraula del profeta Isaïes dóna esperança i invita a la confiança, tant als deportats com als hebreus que es van quedar a Palestina. Déu camina al davant del seu poble i el guia per retornar-lo lliure del país de l’esclavitud fins a la pròpia terra. És el bon pastor que té cura dels febles i dels petits. Es manifesta fort consolant el seu poble i perdonant-li la culpa: «Digueu a Jerusalem que s’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa». «Puja en una muntanya ben alta, missatger, que anuncies a Sió la bona nova! [...]. Digues a les viles de Judà: “Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder... vetlla com un pastor pel seu ramat, l’aplega amb el seu braç”» (1a lectura).
Vet aquí el portador de la Bona Nova que precedeix el Senyor que ve. Vet aquí el Precursor Joan Baptista que no porta les insígnies rutilants que distingeixen els ambaixadors i viu en el desert, vestit amb pèl de camell. El retrat del Baptista que hi ha al centre de la primera pàgina de l’evangeli de Marc suposa necessàriament que mirem la seva matriu original tal com la trobem en l’anomenat segon Isaïes (40-55), profeta anònim de l’exili de Babilònia (primera lectura).
Com el seu predecessor, «crida en el desert: obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí». La seva predicació atreu multituds perquè proclama la manifestació imminent d’un que és més poderós que ell: «Jo no sóc digne d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat.» Ell batejava un baptisme de conversió que exigia una veritable conversió dels cors. Però vindria un altre que batejaria amb l’Esperit Sant.
Joan ja anunciava Jesús sense anomenar-lo. Jesús reprèn el missatge del Precursor: «S’ha acomplert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.» L’Església i el món sempre tenen necessitat de profetes precursors com Joan Baptista. On s’alça la seva veu sense arrogància i sense agressivitat, s’obre el camí del Senyor, s’evangelitza. Obrim-nos al sagrament del perdó, de la reconciliació.

Ignasi Ricart, claretià

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 

 
IMATGES